Curs bàsic de GPS - 2011- Creat per Joan Arcas per al Servei de Noves Tecnologies del Consell Comarcal de la Garrotxa

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 Espanya de Creative Commons

Què és un GPS. Fonaments del sistema.

Per definició el GPS ( Global Positional System) vol dir sistema global de posicionament. Un GPS és un aparell electrònic amb la capacitat de indicar-nos amb precisió la nostra situació sobre la superfície terrestre.
El sistema de GPS utilitza ones de radio que emeten una xarxa de 24 satèl·lits situats a l’espai (Fig.1) per calcular la posició, triangulant la senyal (Fig.2) d’un mínim de 4 satèl·lits i fins un màxim de 12 satèl·lits simultàniament.

Durant el transcurs del dia el nombre de satèl·lits visibles varia i per tant la qualitat del senyal també varia. Quan diem visibles vol dir visibles a l’aparell GPS.
La precisió de la nostra situació vindrà donada per la bona recepció d’aquest senyal i del número de satèl·lits dels que estem reben aquesta senyal. També haurem de tenir en compte els núvols, la vegetació, les muntanyes, edificis propers, possibles rebots de senyal que aporten informació errònia i altres factors poden fer que la qualitat del senyal no sigui optima i per tant el càlcul de la nostra posició tindrà més metres d’error. Aquest error amb bona cobertura de satèl·lits serà en els models comercials més habituals és de uns 3 a 15 mts. Abans hem dit la necessitat de tenir un mínim de 3 satèl·lits visibles per poder obtenir la nostra situació però amb 3 satèl·lits només tindrem la posició amb 2D, per tenir-la en 3D (amb alçada) necessitarem un mínim de 4 satèl·lits visibles. Molts aparells GPS porten una connexió per una possible antena exterior que situarem en el punt més elevat possible i així millorarà la recepció dels senyal i per tant l’error en la nostra situació serà menor.
Alguns models de GPA tenen l’opció de habilitar o deshabilitar la funció de correcció diferencial WAAS / EGNOS.El nom EGNOS correspon a les sigles de “European Geostationary Navigation Overlay Service”, i és un projecte desenvolupat per l’Agència Espacial Europea (ESA) amb la finalitat de millorar la precisió dels sistemes militars americans (GPS) i soviètics (GLONASS) per a usos civils, mentre arriba el sistema de posicionament europeu GALILEO. De la mateixa manera que els europeus, els americans han desenvolupat el sistema anomenat WAAS, i els japonesos el que es coneix amb el nom de MSAS. Els tres sistemes (WAAS, EGNOS i MSAS) són compatibles entre sí i qualsevol receptor de GPS que estigui preparat amb aquesta possibilitat, pot utilitzar els senyals de qualsevol dels tres, però cadascú a la seva zona determinada. És a dir, si ens movem per la zona europea estarem utilitzant els senyals de l’EGNOS, però si ens desplacem a Nord Amèrica, amb el mateix aparell, utilitzarem les dades del WAAS. Aquests sistemes (WAAS, EGNOS i MSAS) estan formats per dues parts ben diferenciades: una xarxa de satèl·lits i una sèrie d’estacions terrestres que estan connectades a una estació de control. Aquests satèl·lits són geostacionaris, és a dir giren al mateix ritme que la Terra i per tant, estan sempre sobre el mateix punt damunt el planeta i estan situats sobre la línia de l’equador. Aquests satèl·lits utilitzen els números del 33 al 51. Les estacions terrestres, estan distribuïdes per la superfície del planeta i, com que són estacions fixes, coneixen exactament la seva posició. Aquestes estacions van capturant contínuament els senyals que reben del sistema GPS i calculen la posició obtinguda, i així poden saber en cada moment l’error que s’està produint. Aquesta informació l’envien a una estació de control que, a la seva vegada,la envia als satèl·lits geostacionaris, perquè aquests, la facin arribar als nostres receptors. D’aquesta manera, el nostre aparell pot aplicar en cada moment la correcció adequada, obtenint així precisions de l’ordre d’un a dos metres, mentre que el sistema GPS, en condicions normals, ens dona uns 15 metres.

( A muntanya sempre hem d’estar alerta i no dependre únicament del GPS ja que depenem d’unes bateries que es poden esgotar, una avaria del GPS per caure a terra,etc. Sempre haurem de portar mapa i brúixola. )

Tipus d’aparells GPS.

D’aparells Gps existeixen moltes marques i models amb característiques algunes molt similars i altres ben diferents, amb els avantatges e inconvenient de cada un d’ells . Cal diferenciar entre els aparells GPS que nosaltres veurem en aquest curs i el típics navegadors GPS que segur hem vist en algun cotxe.  Aquest tipus de navegadors són aparells que tenen una base de dades d’adreces i punts d’interès i amb unes quantes indicacions l’aparell ens indicarà d’una manera molt visual i a més per veu el camí per arribar a un punt. Alguns models de GPS també tenen la funció de navegador. Feta aquesta diferenciació, entre les característiques similars o comuns dels aparells GPS podem dir que un bon GPS ha de poder gestionar rutes, tracks i waypoints (que entrarem en detall més endavant) i entre les diferents característiques podem diferenciar entre models que funcionen amb piles o bé amb bateries recarregables, també tenim els que tenen pantalla a color i tàctil contra els que simplement tenen un display amb escala de grisos a on hem de llegir tota la informació que ens dóna l’aparell i també podem diferenciar els que no podem gestionar mapes, els que gestionen basemaps que són mapes molts bàsics a un nivell de detall molt baix i els que gestionen mapes amb molta precisió. Val a dir que aquest últims amb pantalla a color i tàctils tenen un consum d’energia més elevat i per tant la durada de les bateries serà inferior a models sense aquestes característiques. És una dada a tenir molt en compte a l’hora d’adquirir el nostre GPS.  Quantes hores d’autonomia necessitem per la nostra activitat?. També aquest últims models amb mapes de molta qualitat necessiten poder emmagatzemar molta informació, ja que els mapes són arxius gràfics que ocupen molta memòria, i acostumen a portar una ranura per inserir targetes de memòria addicionals tipus SD o microSD. Actualment també podem destacar models per activitats concretes com ara la navegació, anar a peu, bicicleta o per boletaires entre altres. Alguns aparells a més incorporem altres instruments com poden ser un termòmetre o un altímetre baromètric.

 

Sistemes de coordenades.

El funcionament bàsic del GPS es basa en coordenades i per tant no queda més remei que saber les nocions bàsiques per poder entendre més bé el nostre aparell i treure el màxim profit a l’ informació que l’aparell ens dóna.
Imaginem per un moment; Estem perduts en algun racó de l’Alta Garrotxa i a més a més el nostre company s’ha fet mal i no pot caminar. Tenim un telefon mòbil i un GPS però al trucar a emergències ens pregunten quina és la nostra posició. Doncs bé, si no sabem que contestar potser un problema el que ens puguin localitzar però si sabem llegir  el nostre aparell GPS i sabem que 42º 17′ 54,5N 2º 34′ 20,2E són les coordenades de la nostra posició podem indicar amb seguretat i precisió als serveis d’emergències la nostra posició. Aquesta situació imaginaria vol posar de manifest d’importància de saber llegir les coordenades de on ens trobem.
També anirà bé tenir aquestes nocions bàsiques sobre les coordenades a l’hora de fer servir en el nostre ordinador el programari que gestiona mapes i waypoints.
Existeixen moltes maneres de representar una posició d’un punt sobre un geoide o el·lipsoide com és la terra i els mètodes més utilitzats per els GPS són principalment dos, el sistema de Latitud, Longitud que és l’exemple que hem vist anteriorment i el sistema UTM. Alguns aparells GPS treballen amb un sistema de vegades amb un altre i altres aparells es poden configurar per treballar amb qualsevol dels dos sistemes. Les coordenades ens serveixen per poder representar una posició en la terra que és, com hem dit abans, un geoide en un pla de dos dimensions. No hem de tenir gran coneixement de coordenades o navegació però si hem de saber de l’existència dels dos principals sistemes, del seu format i quin estem utilitzant en el nostre aparell GPS. El sistema de Latitud , Longitud s’utilitza més en navegació però en terra ferma que és el nostre cas és més entenedor el sistema UTM  ja que es basa en les clàssiques coordenades X,Y.

Latitud i Longitud (Fig.6). Aquest sistema divideix la terra en 360º al voltant de l’equador i sobre els pols. La posició d’un punt determinat es representa amb el format GgºMM’SS.SSS N,S,E,W i és difícil fer càlculs de distàncies ja que els quadrants varien de tamanys i això ho complica.

UTM.(Universal transverse mercator) (Fig.7), Aquest sistema divideix la terra en una quadricula que simplifica força a l’hora de fer càlculs de posició. Aquesta quadricula es divideix per 60 zones o husos i 20 bandes que van des de la C fins la X. Per exemple Catalunya esta en el Huso 31 Banda T. Amb coordenades UTM la nostra posició seria zona 31T 464744E 4683006N i serien equivalents a les coordenades 42º 17′ 54,5N 2º 34′ 20,2E del sistema Latitud, Longitud que hem vist abans. Hem de precisar que el número de xifres de les coordenades té relació amb la precisió, m’explico:    31T 464E 4683N té una resolució de 1000mts metres que  31T 464744E 4683006N té una resolució de 1mts.(Fig.8).

Existeixen webs i programaris senzills per fer la conversió d’un sistema a l’altre.

http://www.asturnatura.com/sinflac/calculadora-conversiones-coordenadas.php

Això serien les nocions més bàsiques en quant a coordenades, només caldria afegir un altre factor , el DATUM.
La terra no es esfèrica com tantes vegades hem sentit a dir, més aviat té forma de Geoide i per ser més concrets de geoide irregular, tal com veiem a l’imatge (Fig.9). Per calcular la posició en un geoide irregular es fa servir un model matemàtic per corregir la posició, el DATUM. Un Datum més generalitzat  seria el WGS-84 que es un estandar per totes les zones del planeta però per zones més concretes tenim el Datum European 1950 que el podem fer servir a casa nostra. El Datum també el veurem més endavant en l’apartat del programari per GPS.

Configuració del GPS.

Quan adquirim un aparell GPS la primera cosa que hem de fer, després de carregar les bateries de l’aparell, es configurar-lo. Primer navegarem per les diferents pantalles per familiaritzar-nos amb l’aparell, i quan ja ens movem per les diferents pantalles amb certa facilitat és el moment de configurar l’aparell. Configurar vol dir entrar totes les dades que faran que el funcionament del GPS sigui el més adequat per  l’ús que volem fer. Existeixen multitud de marques i models i tots són diferents a l’hora de configurar-los però certes dades són força comuns, com per exemple:

Idioma.
Intensitat de pantalla
Unitats en sistema mètric o anglès.Mapa sempre al Nord
Dades a sortir en pantalla

Algunes dades ja les coneixem com ara el Datum i el format de les coordenades. És molt possible que els aparells més moderns i dedicats a activitats esportives ens demanin dades personals com edat per poder fer avisos de freqüència cardíaca màxima aconsellable,  els que tenen pulsòmetre incorporat,  i el pes  per poder fer el càlcul de les Kilocalories.

Pantalles del GPS.

Tots els aparells de GPS tenen a part de les pantalles de configuració unes altres pantalles per les diferents funcions. Anem a veure unes quantes força comuns.
Al engegar l’aparell GPS automàticament es posa a buscar les senyals dels diferents  satèl·lits (Fig.13) i quant rebi un nombre suficient de satèl·lits canvia de pantalla i es posa a disposició de l’usuari preparat per funcionar.
La pantalla de satèl·lits ens mostra a la part de dalt, uns camps de dades, que sovint ens informen de la precisió del càlcul de la posició i les coordinades de la mateixa. Cada satèl·lit està numerat i això ens serveix pel diagrama de barres de la part inferior, on veiem el nivell de senyal que ens arriba de cada un dels satèl·lits que tenim a la vista.

La pantalla de mapa (Fig.14, 15) està també present a la pràctica totalitat dels aparells de GPS. És la pantalla que farem servir més, ja que és la que ens mostra amb un punter la nostra posició sobre un mapa i la nostra direcció. En les primers pararells GPS amb mapes solien ser de tipus vectorial i específics per a cada fabricant de receptors. Molts mapes d’aquest primers GPS eren de carreteres, poblacions, rius i punts més rellevants però cada vegada és més freqüent trobar-ne de topogràfics, que ens mostren els accidents del terreny, les corbes de nivell i utilitzen mapes digitals en format gràfic (com els de l’ICC o l’Editorial Alpina). Sempre tindrem algun botó de l’aparell que ens permetrà d’ampliar o reduir el zoom de la pantalla de mapa. També podrem veure els waypoints, les rutes i els tracks.

La pantalla de brúixola (Fig.16) i navegació ens presenta una brúixola electrònica que, fa la funció de indicar-nos el Nord com totes les brúixoles i quan estiguem seguint una ruta la fletxa ens indicarà la direcció i distància del pròxim waypoint.

Els Gps amb altímetre tenen una pantalla en la veiem el gràfic del perfil de la ruta i així veiem els desnivell de la nostra ruta. També ens ensenya l’alçada a on ens trobem i l’alçada que portem acumulada des de l’inici de la ruta.

Les pantalles de dades (Fig.17) ens donen multitud informació com per exemple distància , temps, velocitat, Kcal., rumb, temps que falta, freqüència cardíaca, hora, alçada, etc. Com que tota aquesta informació no hi cabria en el display de l’aparell i és a la configuració del GPS que hem de triar quines dades ens ensenya a les diferents pantalles. La resta de dades les podem veure més tard a l’ordinador.

Waypoins, rutes i trakcs.

Un Waypoint és una posició concreta, per indicar-nos un lloc determinat i per tant un waypoint seran unes  coordenades i una alçada que ens indican un lloc determinat que nosaltres troben d’interès. Poden tenir un waypoint de casa nostra, d’una Ermita, d’un cim, el punt on hem de desviar-nos del camí, etc. Els waypoints els podem crear amb el mateix aparell GPS i guardar-los amb noms que nosaltres hem de recordar. Per defecte els aparells GPS solen guardar-los 001, 002 i així successivament. Els GPS tenen una memòria limitada i el nombre de waypoints que poden guardar també és limitat i podem trobar models que guarden fins un màxim de  100 waypoints i altres més moderns que guarden fins a un màxim de 1000. També podem crear els waypoints d’aquells punts que volem des de l’ordinador, més còmodament, clicant a sobre d’un mapa i després enviar-los a l’aparell GPS.
En el moment que ens interessi li podem indicar al GPS que en porti fins aquell waypoint que es diu “casa” i només tindrem que mirar la brúixola i seguir-la fins aquell punt. La brúixola només ens indicarà la situació del punt i la distancia que falta però no per on es passa per arribar.
A la pantalla de mapa també veiem els nostres waypoints i la seva posició. Els waypoints els podem guardar a l’ordinador com un arxiu i sense límit del nombre màxim que podem guardar.

La ruta no es altra cosa que una sèrie de waypoints. Suposem que tenim planificada una ruta i sobre mapa marquem els waypoints per fer el següent itinerari: casa – pont – camí dreta – oratori – cim – riu – carretera. Doncs bé, aquesta sèrie de waypoints és una ruta. El GPS ens anirà indicant la direcció i distancia fins el pròxim waypoint però al igual que abans no ens indicara el camí per arribar-hi. En la imatge (Fig.18) veiem la ruta entre dos punts com una línia recta de color blau però en canvi el camí té un traçat diferent. Les rutes les guardem a l’ordinador com una arxiu i podrem disposar sempre que volem.

El track seria la gravació continua del camí, (un rastre que gravem per allà on passem, com si anem deixant engrunes de pa pel camí). Els tracks els veiem a la pantalla de mapa con una línia que va resseguint un camí i nosaltres anem per sobra aquesta línia (Fig.19). Els tracks els guardem a l’ordinador com un arxiu i així sempre que volem fer aquell camí el tornem a envia al GPS i només queda seguir la línia. Els tracks poden ser gravats per nosaltres o per qualsevol GPS. Aquest arxius de tracks poden variar de format i extensió segons la marca comercial del GPS i per poder-los utilitzar s’hauran de convertir els formats. Existeixen multitud de programari i webs per conversió de extensions com el programa Tcxconverter, Gpsbabel, G7towin o la web www.gpsies.com . Una extensió molt estesa es el *.GPX però en podem trobar amb l’extensió *.plt de l’Oziexplorer, *.tcx del Garmin, *.kmz del Google Earth, i moltes més.
L’eina més útil per fer una sortida sense conèixer el camí del nostre itinerari és el  track, tot i que hem de saber que els metres d’error d’un GPS de vegades, quan dos camins van paral·lels, poden tenir dubtes de quin és el bo fins que la distància entre els dos camins sigui superior al marge d’error del GPS i llavors veiem clarament que ens hem desviat.
Arxius de tracks també hem de diferenciar els que tenen molts punts gravats i i altres que en tenen molt pocs. Si hem de seguir un camí i tenim un punt cada 2 metres ens serà molt fàcil de seguir i no equivocar-nos i en canvi, si seguim un track que te un punt cada 100 mts. Costarà molt de seguir. Les propietats del track ens diuen la quantitat de punts que té aquell track concret, ho veurem a l’apartat del programari.

 

Programari per GPS.

Tenim una gran varietat de programari sobre GPS. Tenim programes exclusius per aparells GPS de una marca en concret i amb l’inconvenient que no ens serveixen per GPS d’altres marques.
També tenim programes que ens converteixen les diferents extensions tal com hem dit anteriorment, el programes Tcxconverter, Gpsbabel i G7towin que són gratuïts i funcionam molt bé.
Tenim programes que analitzen els tracks com ara el programa Perfils.exe i AnalizadordeTracks.exe a on podem veure un anàlisis  del tracks en forma gràfica i 3D junt amb waypoints associats a aquest track.
Per últim diria que tenim el programari per gestionar tot, des de mapes, rutes,waypoints i tracks i aquest són Oziexplorer (Fig.20) i CompeGps (Fig.21).
El Oziexplorer que és el primer programari que es va crear capaç de fer totes les funciones necessàries per un GPS, ja fa temps que es va crear i la seva fiabilitat esta més que provada. Es un programa molt versàtil i poc exigent amb els requisits mínims de l’ordinador on a de funcionar. S’ha d’adquirir una llicencia per fer-lo funcionar. Es poden incorporar mòduls al programa per ampliar funcions com ara el 3D.
El CompeGPS és un programa més modern, desenvolupat i comercialitzat a Catalunya. És una mica més exigent amb l’ordinador i haurà de ser un ordinador més potent per fer-lo funcionar. És fàcil i entenedor i la funció 3D ja esta integrada en el programa tot i que també té mòduls per ampliar funcions com ara la georeferenciació de fotos. Una dels avantatges sobre el Oziexplorer és que podem obrir varis mapes alhora i també busca els mapes automàticament a la web.
Ambdós programes disposen també d’una versió per ordinadors de butxaca (PocketPC).
Per obtenir mapes per aquest programari podem recórrer al Institut cartogràfic de Catalunya (http://www.icc.cat/) que només fent un registre a la seva web ens deixaran descarregar-nos els mapes que ens interessin. La instal·lació del programari s’haurà de fer seguint les instruccions de cada un d’ells. També tenim l’opció de calibrar nosaltres mateixos un mapa a partir d’una imatge qualsevol, donant uns punts de referència.
Anem a veure les funcions més bàsiques d’aquest dos programaris. Sempre podem recórrer als arxius d’ajuda dels programaris per tenir més informació d’alguna funció concreta.

 

Aquest són dos dels programes més utilitzats pels usuaris de GPS. El primer que haurem de fer per començar a treballar en algun d’aquest programes serà configurar-lo i que reconegui el nostre aparell GPS quan el connectem a l’ordinador.
Tot el menú de configuració del Oziexplorer està basat en el menú de pestanyes a on haurem de anar passant per les diferents pestanyes i canviar el que sigui més adequat per la funcions que farem del programa.

El la Fig.22 podem veure una de les pantalles de configuració del Oziexplorer a on principalment escollirem l’aparell GPS que connectarem i també el Datum del GPS.
En la Fig.23 especificarem el port per on connectem l’ordinador i el GPS. Els antics GPS solien comunicar pel port sèrie RS232 o COM 1 de l’ordinador però els models més nous comuniquen via USB. Aquestes configuracions de comunicació varien segons cada marca i model de GPS.

En la fig.24 tenim la pestanya de “Sistema” a on el més rellevant és el Datum de treball, les carpetes o la ruta de l’ordinador a on buscarem el nostres arxius.

Una vegada tenim les configuracions fetes el següent pas serà obrir un mapa, track o waypoint de la zona que ens interessi (Fig.25).

Al clicar sobre <cargar archivo de mapa> se’ns obrirà una finestra i haurem de triar la ruta i el mapa que volem que ens obri.

Al clicar sobre <cargar archivo de track multiple> se’ns obrirà una finestra i haurem de triar quin track volem veure sobre el mapa.

Al clicar sobre <cargar archivo de waypoints> se’ns obrirà una finestra i haurem de triar quin arxiu de waipoints volem veure. Un arxiu pot contenir un sol waypoint o centenars.

Al clicar sobre <cargar archivo de rutas> se’ns obrirà una finestra i haurem de triar quina ruta volem veure sobre el mapa.

En la pestanya de menú Mapa tenim l’opcio de tancar (Fig.26) els waypoint, rutas, tracks o

mapes oberts anteriorment. La opció “Eliminar” en realitat vol dir tancar, realment no eliminarem res.

En la pestanya de menú “Ver > Tracks > Ventana Control de Tracks” ens obrirà una finestra com la (Fig.27) a on veiem un llistat dels tracks oberts en aquest moment. En l’exemple veiem un track anomenat active log que té 3122 punts gravats i una distància del recorregut de 38,96Km. També veiem que la seva representació sobre el mapa serà de color blau.

Els difents botons que veiem són d’edició de tracks però ara ens   centrarem en aquest que ens obrirà el menú de la  (Fig.28).

En aquest menú tenim eines per unir   varis tracks en un de sol i a l’inrevés, separar un track en varis trams. També tenim l’eina per veure el perfil del track (Fig.29) que és molt útil en el moment de preparar una sortida per veure si el desnivell o distància es adequat per nosaltres o si per el contrari és superior a la nostra preparació física. Una altra eina interessant és “Revertir Track” que vol dir invertir el sentit del track. Si tenim feta una volta en sentit horari i nosaltres volem fer el mateix camí però en sentit antihorari amb aquesta eina ho podem fer.

Una de les funcions que utilitzarem més el la comunicació entre ordinador i GPS. En la pestanya del menú del GPS configurat a Oziexplorer

tenim les opcions “obtener waypoints / tracks / rutas del GPS”  que el que fan és una lectura del nostre aparell GPS i si la comunicació és correcta podrem veure en pantalla de l’ordinador aquell waypoint / track / ruta que hem gravat.

També tenim les opcions “enviar waypoints / tracks / rutas del GPS”  que el que fan és enviar al nostre aparell GPS aquell waypoint / track / ruta que tenim en pantalla de l’ordinador.(Fig,29).

En la pantalla podem observar el botó de llistar el waypoints  que ens obrira una finestra a on tindrem tots els waypoints de l’arxiu que tenim obert (Fis.30). Podem observar les coordenades de cada waypoint i la seva altitud. Aquí els podrem canviar de nom, canviar l’icona que els representa o guardar en un arxiu que en el Oziexplorer serà *.wpt. També tenim eines per enviar els waypoints seleccionats a l’aparell GPS.

Al costat del botó de llistar el waypoints  tenim el boto de obrir rutes  que ens obrirar una finestra (Fig.32) a on tindrem la possibilitat d’anar  afegint waypoint i així anem creant una ruta que recordem és una successió de waypoints. Aquí podrem canviar de nom, color i propietats de la ruta. També tenim eines per enviar i rebre les rutes des de l’aparell GPS al l’ordinador i viceversa.

Recordem que per més informació sobre el programari Oziexplorer sempre podem anar a la mateixa ajuda o a la web www.oziexplorer.com a on trobarem tota l’ informació necessària.

Fins aquí les funcions més bàsiques de l’Oziexplorer ara anem a conèixer una mica el CompeGps.

El menú del programari CompeGps esta concebut com un explorador de carpetes, que es una altre manera d’anar canviant les diferents pantalles de menú, recordem que amb l’oziexplorer eren pestanyes les que ens obrien els diferent menús. Per configurar el compegps haurem de anar al menú de configuració i ho farem amb les tecles Ctrl +O o bé al menú “Archivo-Opciones” s’ens obrirà una finestra com la (Fig.33).

Aquí observem els diferent menús: General, Visualización, 3D, Mapas, Tracks, Waypoints, Fotos, Carpetas, etc… i anirem passant per les diferents opcions i marcant les que siguin més adequades per nosaltres, esta clar que variaran segons el diferents models d’aparells de GPS, etc. Podrem canviar l’idioma, les unitats del sistema mètric, colors de representació de tracks 3D, carpetes per defecte del sistema a on buscara els diferents arxius, tipus de coordenades, Datum, etc. La primera vegada que instal·lem el programari val passar una bona estona configurant aquestes opcions ja que segurament seran les que ens acostumarem a treballar i ja es quedaran així, tot i es podem canviar en qualsevol moment.

El barra d’eines principals ( Fig.34) es força entenedora i per obrir un mapa, Tracks, Waypoint o ruta només hem de clicar a sobre i obrir. També veiem un botons de reproducció que faran una simulació del recorregut a la velocitat seleccionada a les configuracions.

 

En la part dreta de la pantalla veiem l’arbre de menú (Fig.35) dels elements que tenim oberts en aquell moment,  i a més podem fer-los visibles o no clicant la casella de verificació que cada objecte té al costat esquerra. En l’exemple veiem una pestanya de fotos en la que hi hauria la possibilitat d’obrir una carpeta de fotos i fent una associació entre fotografies i  tracks obtindrem la georeferenciació de les fotografies de la carpeta. Veiem que tenim oberts 4 mapes, i arxiu de relleus “españa.cdem”, aquest arxius són una base de dades d’alçades a partir d’unes coordenades determinades. Situant el ratolí en qualsevol punt del mapa l’arxiu cdem ens dóna l’alçada d’aquell punt. Recordem que podem tenir tants mapes com hem limitat a les configuracions del programari. També tenim oberts 8 tracks.
En aquest moments no hi ha oberts cap arxiu de waypoints ni de rutes.

En la part central veiem els eines de la finestra principal (Fig.36), que ens serviran
per desplaçar-nos i navegar per el mapa. De finestres també poden tenir més d’una. El més significatiu es la eina    que ja hem comentat que ens ajudarà a desplaçar-nos i també val remarcar les eines de zoom

A l’arbre de menú (Fig.37) a on veiem els elements oberts també  tenim més opcions. Clicant dues vegades a sobre un objecte s’ens obrira una finestra (Fig.38) amb les propietats d’aquell objecte. Aquestes propietats són editables i podem canviar alguns valors com per exemple el color d’un track, el nom d’usuari o una breu descripció d’aquell track. També veiem en el cas dels tracks totes les dades obtingudes amb el GPS com alçades màximes, mínimes , promig, Kcal, temps en moviment, o parat i moltes dades que també poden variar segons l’aparell GPS que  els ha enregistrat. En el cas del waypoints passa el mateix, podem canviar propietats com ara el nom, l’icona, notes de camp, etc.

Clicant una vegada amb el boto dret del ratolí a algun objecte de l’arbre de menú (Fig.35) veurem un submenú d’edició (Fig.38) a on tindrem eines per editar l’objecte en el que hem fet el clik, sigui un track o  waypoint. Aquí podem tancar l’objecte, guardar, renombrar-lo, reproduir-lo i editar-lo. Podem obrir una finestra gràfica per veure el perfil del tracks i la posició dels waypoits en la gràfica. També tenim l’opció d’enviar l’objecte al GPS. Recordem que objecte pot ser un track, waypoint, ruta o mapa.

L’ opció “Herramientas” d’aquest menú tenim un altre submenú força útil i val la pena fer-li un repàs. Veiem entre altres l’eina “invertir track” que ja aviem vist a l’oziexplorer.

Recordem que per més informació sobre el programari CompeGps sempre podem anar a la mateixa ajuda o a la web http://www.compegps.com/  a on trobarem tota l’informació necessària.

Fins aquí hem conegut les funcions més bàsiques d’aquest programaris que són el Oziexplorer i el ComeGps.

Practiques.

Per fer practiques aniria bé carregar algun track i waypoint des de l’ordinador al GPS i intentar seguir-la. Al mateix temps guardarem el recorregut real i guardarem algun waypoint. Aquest track i waypoint els analitzarem després amb el programari de la nostre elecció.

Compartir rutes. Google Earth i wikiloc.

El Google Earth (Fig.39) és un programari molt potent i útil. Podem explorar tota la superficie terrestre en 3D i veure els nostres tracks i waypoints sobre el terreny. El sistema funciona per capes que nosaltres podem habilitar o deshabilitar a voluntat com per exemple la capa de fronteres, carreteres, accidents geogràfics, etc. El Google Earth és gratuit però amb limitacions. Existeix una versió pro sense aquestes limitacions però s’ha de pagar per poder utilitzar-la.
El concepte del Earth és més de visualització del nostres tracks que no de edició tot i que té algunes funcions com crear rutes i waypoints. Aquest programari és com tot el que fa la gent de Google, simple, fàcil i funcional. El millor és instal·lar-ho i provar.

Per descarregar el programari podem anar a: www.google.es/intl/es/earth/index.html

El wikiloc (Fig.40) és una web pensada i dissenyada per compartir tracks amb altres usuaris. La representació d’aquest tracks està basat en un complement i un API del google earth. Per poder compartir tracks hem d’estar enregistrats com usuari, un pas molt senzill i fàcil de fer. Podem buscar tracks sense estar enregistrat però no ens deixarà descarregar-les. Funciona amb multitud d’idiomes.

Per buscar només haurem d’entrar el nom d’una població  i ens mostrarà tracks propers. Els tracks també estan catalogades per activitat i podem buscar-los fent servir filtres per activitat. Les activitats serien del tipus: ciclisme, senderisme, esqui, moto, a cavall, etc.
Per buscar un track d’un usuari concret ho podem fer si coneixem el nom d’usuari i ens mostrara tots els tracks d’aquell usuari.
Una vegada nosaltres entrem com usuari enregistrat (Fig.41) podem “subir rutas” que vol dir que nosaltres pugem a la web els nostres tracks per que algú els pugui fer servir. Sempre que pugem tracks tindrem l’opció de fer-los privats o públics. Quan pugem un track també podem afegir waypoints i imatges o vídeos associats a aquell track o waypoint. Sempre podrem modificar o esborrar els nostres  tracks de la web. Wikiloc accepta varis formats d’arxius de tracks i waypoints.
Per descarregar tracks d’altres usuaris també podem triar els formats *.gpx, *.kml, *.tcx. L’extensió *.gpx és la més estandar de totes i acceptada per tot el programari dedicat al GPS.

Clicant a sobre un track concret veiem una descripció, el perfil  i les dades més significatives d’aquell track (Fig.42). També tenim l’opció de fer comentaris o preguntes a l’usuari propietari d’aquell track i per cortesia segur que rebem resposta. Els comentaris hauran de ser adequats i no ofensius, de tipus “ El camí esta net i sense rocs “ o “Les vistes d’aquest cim són fantàstiques.”. La web wikiloc s’encarrega de fer saber a l’usuari via e-mail que té un comentari en un track seu.
També veurem un comptador de les vegades que han estat vistes i descarregats els nostres tracks.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/home.do

Dubtes i preguntes.

 

Enllaços interessants sobre GPS

Webs interessants sobre el GPS:
http://www.elgps.com/
http://www.asifunciona.com/electronica/af_gps/af_gps_1.htm
http://es.wikipedia.org/wiki/Sistema_de_posicionamiento_global
http://gpsinformation.net/
http://tel.abloque.com/telecomunicaciones/portadagps.html